Avui a l'aeroport m'han donat com a canvi una moneda d'euro que he trobat força maca. No he sabut, d'entrada trobar el seu origen... així que he hagut de cercar per diverses pàgines web.
Ha costat. Encara no fa ni dos anys complets que estem amb la moneda única i la majoria de pàgines web governamentals estan totalment deixades i abandonades. La majoria no funciona... fins i tot la web oficial de l'euro no funciona alhora de mostrar la cara nacional de les monedes. La web de la Generalitat senzillament dóna pena: una presentació PowerPoint (que no s'obre... i evidentment només la poden veure els usuaris que hagin comprat l'Office). Per fer això millor que no haguessin fet res. La web del ministeri d'economia espanyol també es bastant deficient, amb unes imatges on gairebé no es distingeix res.
Finalment he trobat la web de la Casa de la Moneda de París que sense res de l'altra món dóna mil voltes a les webs dels governs català i espanyol.
La moneda que m'han donat aquest matí al final l'he pogut identificar com la moneda finlandesa. És la primera moneda d'euro finlandesa que arriba a la meva butxaca.
Ja posats he fet una volta per les diferents cares nacionals. N'he trobat moltes ja conegudes per que circulen força: la belga (he de reconèixer que la primera vegada que la vaig veure, la vaig associar amb les monedes de Franco... i això em va espantar molt), el pollastre alemany, la bonica imatge de l'home de Leonardo de Vinci a la moneda italiana, el símbol indefinit de les monedes portugueses o l'arbre francès (amb la inscripció tradicional de "Liberté, égalité et fraternité".
Però on m'he entretingut més ha estat en veure la poca imaginació d'alguns països: Bèlgica, l'estat espanyol, Luxemburg, Mònaco, els Països Baixos i el Vaticà han fet unes monedes ben lletges amb la figura del monarca de torn. Pel meu gust, les monedes més maques són les italianes, les irlandeses (malgrat l'ús del mateix símbol, l'arpa, a totes les monedes) i les gregues.
