|
 |
dimecres, 6 / abril / 2005 |
Firewall 2005
Sandy Smith
The Firewall was a 10ft high wall, entirely made from computer equipment, that divided the gallery space in two. It uses around 90 computers and 26 monitors, and uses music from Daft Punk’s “Homework” album.
As all the computers face the same direction, it creates 2 distinctly different spaces, which the viewer must move under an arch of monitors to walk from one side to another. The monitors display standard Windows/Apple desktops, but with different flat colour backgrounds. These monitors light the front space with a strange fragmented light, while the rear space is lit by a small sodium lamp, positioned facing the corner to dull the light.
|
20:13 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Easy integrity check és un sistema de verificació de la integritat de fitxer per a Linux, especialment adreçat als administradors de sistemes com ajuda en la determinació d'accessos i modificacions no autoritzades.
|
07:36 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Entrevista a Jon Lech Johansen
Depending on your point of view, Jon Lech Johansen is either your hero or adversary. To the copyright industry, Jon Lech Johansen has been a detriment to their policy of control since the advent of De_CSS (Decrypt Content Scrambling System.) To those who cherish freedom, he has been a pillar of hope in an age when DRM (Digital Rights Management) threatens to overtake mainstream media.
|
07:30 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
SANS Institute, una de les més prestigioses organitzacions que ofereixen formació especialitzada en seguretat informàtica, anuncia una nova sèrie de cursos a Barcelona el proper octubre:
Els cursos, que es faran en anglès, serveixen com a preparació per a l'obtenció de les certificacions GIAC i són dels més prestigiosos que s'ofereixen actualment. El lloc de realització és l'Hotel Hilton i tenen un preu que oscil·la entre els 3.500 i els 4.100 dòlars.
|
06:43 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
 Una nova versió de PuTTY i, com diu l'autor, aquesta vegada no és una actualització de seguretat.
PuTTY és un client telnet i ssh (v1 i v2) per a Windows i Unix, força popular. Possiblement el principal avantatge de PuTTY respecta a la resta de clients és la seva portabilitat... amb només un fitxer EXE es pot executar a qualsevol màquina, sense que calgui instal·lar-lo ni fer res.
Addicionalment, PuTTY (per cert, un projecte de codi obert) incorpora tot un conjunt d'eines addicionals, com un port de scp (còpia de fitxers segura a través de la xarxa), sftp (ftp amb tràfic xifrat), agent SSH per a l'automatització de connexions, etc...
Les novetats més destacades d'aquesta versió són el suport dels comodins a PSFTP, la possibilitat de canviar els paràmetres d'una sessió activa, millores en el suport d'Unicode, possibilitat de modificar els túnels dins d'una sessió activa, millores per donar més flexibilitat a l'intercanvi de claus, etc...
Tot això fa que PuTTY sigui una eina imprescindible pels usuaris de Windows que han de connectar a sistemes remots via SSH o Telnet.
|
01:33 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
Recordo fa molt i molt temps, quan els sistemes operatius s'instal·len en diskettes, algunes situacions còmiques. Així per exemple, instal·lar un Windows 3.1 o un OS/2 2.0 era un calvari, no tant pel nombre de diskettes (que déu-n'hi-do) sinó pel fet que estaves tota l'estona traient i posant diskettes. Ara l'u, ara el tres, ara el dos, ara el tres, ara el dos... Això era especialment incòmode a les versions en castellà, on era especialment horrible. Segurament aquest trauma és el que ha provocat que des d'aleshores només faci servir sistemes operatius en anglès. Això i el trobar-me com una mateixa configuració funcionava amb la versió en anglès i no ho feia en la versió en castellà.
Avui he recordat aquella època. Demà necessito fer unes proves que segurament tindran un fort impacte en la configuració del sistema... així que he preferit crear dins de VMware una nova màquina virtual. Hi he instal·lat el Fedora Core 3, una versió que fins ara no havia provat mai.
He volgut fer una instal·lació per defecte. Primer error: el perfil que he escollit, ara no recordo exactament quin, no incorpora el compilador de C.
En el moment d'instal·lar les VMware Tools, per tal de poder canviar la resolució de pantalla i la possibilitat de moure el ratolí lliurement entre la màquina virtual i el sistema operatiu hoste, es necessari disposar del compilador de C per tal de compilar-lo doncs aquesta versió de Linux no està oficialment suportada.
Bé, he anat a l'applet d'instal·lació de programes i he seleccionat l'entorn de desenvolupament. I és aquí on he recordat els vells temps... M'ha començat a demanar un CD, i després un altre, i un altre, i un més... això si, el que em demana ara tot just fa uns segons me l'ha fet treure.
Concretament m'ha demanat els CD en aquest ordre:
- Disc 2
- Disc 3
- Disc 2
- Disc 1
- Disc 3
- Disc 2
- Disc 3
És a dir, he hagut de ficar el CD 2 i el CD 3 en tres ocasions...
Com en els vells temps!
|
01:21 (# Enllaç permanent) | Comentaris: | Trackback:
|
|
© Copyright 2003-2005 Xavier Caballe.  . Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. El contingut és responsabilitat única i exclusivament del seu autor i no té cap relació amb les seves activitats professionals.
|
|
