|
|||||
|
|
|||||
|
UN JOVE MILIONARI FINANÇA UNA DISTRIBUCIÓ DE LINUXMercè Molist Amb només 31 anys, Mark Shuttleworth ha tingut una vida de pel·lícula. Multimilionari als 25, després de vendre la seva empresa informàtica, ha estat el segon turista espacial de la història i un filantrop en tecnologies per a millorar la societat. La seva última aventura té nom africà: Ubuntu, una distribució del sistema operatiu lliure GNU/Linux que està donant molt que parlar. «Ubuntu» significa bondat cap als altres o, com diu Shuttleworth, «si els altres són feliços, jo ho sóc». El jove va néixer a Sud-àfrica el 1973. Als 21 anys, muntava una empresa especialitzada en certificats digitals, que aviat va assolir un gran èxit, fins a fer la competència a la afamada companyia Verisign, qui la va comprar, el 1999, per 575 milions de dòlars. Amb el diners en la butxaca, Shuttleworth es va dedicar a «buscar formes creatives de gastar-lo». Va muntar una fundació que finança projectes per al progrés tecnològic, com dur ordinadors a les aules de Sud-àfrica. I va realitzar un somni: anar a l'espai. En 2002, va viatjar a l'Estació Espacial Internacional i es va convertir en el primer africà astronauta. Amaga l'emoció de l'experiència després de la ironia: «Que què pensava quan veia la Terra? Doncs que veia la Terra». De tornada, va buscar noves formes d'inversió i filantropia relacionades amb el món tecnològic, especialment amb trencar barreres entre països rics i pobres: «Tenia tres possibles projectes i Ubuntu era el millor. És la meva forma de retornar a la comunitat el que se m'ha donat. No sóc més que un noi que va tenir sort amb les punt.com i la majoria de coses que he fet han estat copiant idees d'uns altres». Shuttleworth està convençut del poder del software lliure, que coneix des dels seus temps universitaris: «És una idea subversiva, la gent es va unint a ella i, a la seva vegada, aporta altres idees poderoses. És part d'un canvi social i econòmic, cada vegada més empreses el fan servir perquè dilueix les diferències entre empreses riques i pobres. I és una mostra del que pot donar, al món, el treball voluntari i col·laboratiu a Internet. Cada vegada veurem més formes d'aquesta col·laboració. La indústria del contingut és el pròxim pas». La seva intenció amb Ubuntu era «crear la meva distribució Linux ideal i la premissa bàsica va ser la seva gratuïtat». Va muntar l'empresa Canonical Ltd i va contractar a alguns dels millors programadors del món i de la veterana distribució Linux Debian, en la qual es basa Ubuntu i amb la qual comparteix ser «absolutament lliure», de codi obert i preu gratuït. En el temps rècord de sis mesos, naixia Ubuntu, que pot descarregar-se de la xarxa o rebre-la gratuïtament en CD, una solució pensada per a parts del món amb poca connectivitat. Els seus usuaris lloen la facilitat amb que s'instal·la, els més de mil programes que porta incorporats i la promesa d'actualitzacions regulars cada sis mesos, quelcom creïble, vist l'alt ritme de treball dels seus desenvolupadors: Shuttleworth els reunia a principis de desembre a Mataró (El Maresme), durant quinze dies de maratonianes reunions, que només van trencar per a rebre a representants de la Generalitat de Catalunya i participar en una trobada del grup Barcelonins Domadors de Pingüins. Ubuntu destaca per la seva vocació multilingüe: ve traduït a les llengües europees majoritàries, inclòs el català. Juntament amb la distribució, han alliberat una eina automàtica de traducció de programes anomenada Rosetta. Diu Shuttleworth: «El multilingüisme és quelcom que ens ajudarà a guanyar, farà que més gent faci servir el software lliure. A més, fa que Ubuntu sigui diferent». Però el programa en si no és l'única raó de l'èxit, diu: «És important tenir un equip que sap treballar en comunitat i no competir amb distribucions d'empreses com Red Hat o Novell, seguir un camí més obert que elles». Shuttleworth vol fer diners amb Ubuntu, però no venent els programes, com fan aquestes companyies, sinó el suport tècnic especialitzat. Copyright 2004 Mercè Molist. |